Sembla probable que al llarg del mes de Setembre comencin les lligues federades I comercials.
Com ja sabeu els que participeu en les nostres competicions de futbol sala, set i bàsquet, disposem d’una Mútua de lesions que ens dóna un servei molt bo. Es pot dir que no hem tingut problemes amb els serveis que ens han oferit.
Amb tot, les negociacions amb la Companyia no han sigut fàcils. Any rere any han incrementat el preu. Concretament un 12% l’any passat. La temporada vinent anuncien un nou augment considerable; passaria a ser de 29,50 € per jugador@. Amb la pandèmia s’han anul·lat molts partits; per tant, les despeses mèdiques de la Mútua seran inferior com a mínim en un 40%. Em sembla abusiu, doncs, l’increment de preu que ens ofereixen.
A banda d’això, no han tingut cap detall amb els nostres jugadors com a compensació pels diners pagats (i no jugats) tot i l’estalvi que han aconseguit. Per aquest motiu, contactarem amb altres Companyies perquè ens facin una proposta tant econòmica com de serveis en el tractament de lesions pels nostres usuaris.
Aquesta proposta també la volem traslladar als jugador@s de les nostres competicions que tinguin vinculació amb Clíniques i Mútues i vulguin proposar una oferta.
Salutacions cordials,
Toni Ortega
Gerent CSS.CAT
Des de fa dies, rebem queixes d’equips segons les quals una empresa organitzadora de tornejos de futbol sala i futbol 7 situada a la zona alta de Barcelona, no tornen els diners dels partits no jugats o dels dipòsits, per culpa de la pandèmia.
Puntualment ens han confós i ens reclamaven els diners a nosaltres. Perquè no hi hagi cap mena de dubte, he de dir, que nosaltres, CSS.CAT, tot i que gestionem diverses instal·lacions esportives a la zona alta de Barcelona, no tenim res a veure amb aquesta altra empresa.
Absolutament tots els equips que han demanat la devolució del dipòsit així com dels partits pagats de més, se’ls hi ha tornat sense cap mena de problema.
A CSS pagueu pel que jugueu SEMPRE!
Estem a punt d’aterrar a la Tercera Fase!
3 mesos després d’niciar-se la pandèmia, a Barcelona estem a punt de reprendre la nostra activitat, si més no parcialment.
Què podem oferir-vos?
Lloguers de pista que ja estan publicats al nostre web a partir del 27 de juny (inclòs). Consulta la disponibilitat mitjançant l’enllaç del gestor de lloguers online i lloga la teva pista de futbol sala, futbol-7 o bàsquet. I recorda que tens 10€ de descompte si ets jugador de CSS.CAT!!!
També les noies podeu continuar la tecnificació i tornar a entrenar amb grups de no més de 15 jugadores. Omple el formulari i apunta’t!
Mesures Covid
CSS.CAT va ser la primera empresa del sector a tancar quan tot just començava la pandèmia amb la finalitat de protegir els nostres jugadors i jugadores. I amb aquesta seguretat podem oferir les activitat de lloguers de pista i tecnificació. A la intal·lació informarem degudament a cada participant de les mesures higièniques que calen per protegir-nos.
Més info
93 117 10 13
687 59 36 58
info@css.cat
A TU, Ángela Fernández Criado,
Infermera Hospital Infanta Leonor de Madrid
He tingut l’oportunitat de visualitzar el teu vídeo, que, per la seva cruesa, m’ha omplert d’angoixa. M’ha semblat un missatge ple de ràbia, desesperança i impotència per la teva situació, així com la dels teus companys i companyes de professió. Després de gairebé 3 mesos de mancances de material sanitari, de protegir-vos amb bosses d’escombraries i lluitant contra la malaltia no sé quantes hores cada dia, molts ciutadans vam sortir al carrer sense les més elementals normes de seguretat amb què evitar contagis.
Hem estat testimonis de la feina i l’esforç gairebé sobrehumà que heu suportat; a més d’animar als malalts, fins i tot heu aplaudit quan finalment han aconseguit sortir indemnes de la pandèmia. Gràcies a vosaltres!
Mitjançant les notícies, gairebé hem pogut mesurar el grau d’esforç desplegat. Però com es mesura el grau de tensió viscut? Quant pesa el dolor per la frustració quan molts dels vostres pacients han mort? Quantes hores heu dormit durant aquests gairebé 3 mesos? Com heu aguantat?
Sovint se’ns ha omplert la boca amb paraules d’ agraïment a la suposada solidaritat ciutadana. Però quina solidaritat és una casserolada com les de Madrid ara fa poc? Quina solidaritat és els més de 200 “botellons” detectats també a Madrid i a d’altres ciutats? Quina solidaritat representa el “passotisme” dels ciutadans a les platges de Barcelona tot i les advertències de la policia local? Etc etc.
Sóc un simple ciutadà del carrer sense coneixements mèdics. No puc, per tant, jutjar ningú des d’aquesta perspectiva, però hi ha fets que reflecteixen d’una manera molt clara el que fem. Som el que som. I com deia un reconegut periodista, la solidaritat i professionalitat dels nostres sanitaris ha dissimulat la manca de principis de solidaritat i de sentit comú de molts dels ciutadans d’aquest país.
Arran d’aquestes casserolades i de la justa indignació de les infermeres, apareixeran els debats de sempre: han estat els de la dreta, o els de l’esquerra, o els de el centre…, però ningú es donarà per al·ludit i ningú oferirà una solució. Tots o gairebé tots els mitjans d’informació s’autoproclamen “independents”, encara que tots, o gairebé tots, tenen una línia política definida: els dolents són els altres. En una qüestió tots els mitjans estan d’acord: els ciutadans d’aquest país som persones solidàries i disposades a sacrificar-nos pel bé comú. Lamentable.
Dedicat a tu, Àngels Fernández Criado, i als teus companys de professió. Un milió de gràcies per la vostra gran humanitat.
Països tan dispars en alguns casos com Dinamarca, Finlàndia, Nova Zelanda, Islàndia, Taiwan, Noruega, Alemanya i Bèlgica, tenen alguna cosa en comú: els governs de cadascun d’aquests països els lideren les dones.
Aquesta situació seria impensable en molts països com per exemple Espanya, on, encara havent fet avanços, queda lluny el moment en què una dona governi. A nivell mundial no arriba al 7% el percentatge de dones dirigents.
Moltes són les diferències que separen a totes aquestes dones: raça (en algun cas), edat (la més jove amb tan sols 34 anys enfront de la més veterana, Angela Merkel, amb gairebé 66) i fins i tot diferents cultures acadèmiques.
No obstant això, mantenen trets en comú. En primer lloc, els ciutadans d’aquests països ostenten un alt nivell de cultura i, conseqüentment, d’educació. Són més disciplinats que els mediterranis (o uns altres). En aquest sentit, fa pocs dies vaig visualitzar la compareixença habitual del Ministre de sanitat Illa en la que informava de la situació de la pandèmia. Un cop finalitzada un periodista holandès li va preguntar en to sarcàstic si el desconfinament a Espanya no seria negatiu en comparació a Holanda. La resposta del ministre va ser tan patriòtica com rotunda: va dir que Espanya era un país disciplinat (?) i que no havia d’acceptar lliçons de ningú, si no, més aviat al contrari (?). No hi ha dubte que el ministre va ser molt digne, però coneix molt bé als seus compatriotes i em temo que no tenim molt a ensenyar. Encara que és cert que la majoria de ciutadans ha tingut una conducta exemplar, sempre hi ha uns altres, no precisament pocs, que han estat multats en reiterades ocasions; en algun cas fins a 19 ocasions!
Per descomptat, cadascuna d’aquestes líders ostenta una gran formació i capacitat de decisió. A més, trien els seus ajudants, també amb gran formació i capacitat. És sabut que l@s líders intel·ligents trien a persones també amb grans dots; no com en altres llocs…
Per aturar el virus, aquestes líders van consultar als seus gabinets i van prendre decisions en algun cas a principis de Gener. Quan aquests països ja es trobaven confinats, a Espanya ens trobàvem de festa: la concentració del 8M, partit de futbol internacional amb milers de desplaçats a un altre país, festes de tota mena, etc.
Tots els països que he esmentat abans són democràcies amb discrepàncies polítiques entre els seus governs i llur oposició, però han sabut posar-se d’acord a l’hora de gestionar la pandèmia. Com a dada curiosa la de Bèlgica, on és difícil la governança per motius que serien llargs d’explicar. Ells també van arribar a acords. Llàstima que a Espanya no ha estat així. És un tots contra tots i amb unes diferències gairebé irreconciliables. La sensació és que el que compte és la cadira. Després ja es veurà.
Hi ha països com Islàndia on el test del coronavirus es practica a tota la població de manera gratuïta. Uns altres com Taiwan, que amb només 7 morts fins avui, està exportant material sanitari de tota mena. Igual que Alemanya.
El total de morts en el conjunt dels països nomenats anteriorment no arriba a 5.000 fins a dia d’avui. El total de morts a Espanya no l’esmentaré, ja el coneix tothom. Però n’hi ha prou amb dir que ja són més de 44.000 els sanitaris infectats. Els hem vist en televisió, equipats fins amb bosses d’escombraries. És vergonyós. I encara més: ha aparegut una notícia segons la qual una empresa espanyola fabricant de test de primer nivell es dedica a l’exportació dels seus productes davant la nul·la demanda per part de les autoritats espanyoles. Curiós.
Tant de bo tot això ens serveixi per a alguna cosa.
ESTIMADA FAMÍLIA DE CSS. TORNAREM A VEURE’NS BEN AVIAT!
Com veieu a Facebook i Instagram fem tot el possible per veure’ns gairebé a diari. Volem sentir-vos aprop, tan a prop com quan érem amb les nostres amigues ara fa un any, tot just visitant la millor ciutat del món. Parlem de l’Irina, l’Angela i la Raisa.
Ens tornarema veure ben aviat 😉
REFLEXIONS QUANT AL CORONAVIRUS
La setmana passada es va complir un trist aniversari: un mes des de l’inici del confinament. I es repeteix, com cada dia, la quantificació dels resultats de la terrible pandèmia. Aquestes dades ja gairebé no ens commouen a força de repetir-les; es converteixen en una freda estadística més. Tinc la sort que cap persona propera a mi és víctima del virus. Les meves dues nebodes estan vinculades al món de la medicina en primera línia. Afortunadament es troben bé.
Com deia no conec a cap víctima del virus en el meu entorn. Com a molt ens queixem per estar tancats les 24 hores del dia. La mateixa rutina diària, llegir, veure les notícies, el ritual d’aplaudir a les 20h, veure’n alguna pel·lícula, escriure, menjar, dormir… I així cada dia. No puc imaginar ni per un moment el dolor d’aquelles persones que sí que tenen algun familiar víctima de la pandèmia, amb la tristesa per la pèrdua i el dolor per no acompanyar-los en els seus últims moments.
Inevitablement em pregunto: d’on ha sorgit aquest virus? Es va poder fer alguna cosa per a prevenir-lo? S’ha fet o s’està fent el correcte? Quantes persones seran víctimes mortals? Quantes persones es quedaran sense treball i quantes empreses i autònoms es veuran obligats a tancar?
No pretenc traslladar aquest tema a un debat polític. Per descomptat tinc les meves idees sobre aquest tema, però intent veure-ho des de la visió de Gerent d’una petita empresa, com és CSS. Abans d’aprofundir en aquesta visió vull comentar que vaig iniciar-me en el món laboral als 15 anys, alhora que simultàniament estudiava. He arribat a llocs directius dins de l’empresa privada abans de decidir-me a fer un salt per la iniciativa personal i dedicar-me al món de l’organització de competicions esportives. El que vull dir és que he passat per gairebé tots els estaments del món del treball i que he atresorat experiències diverses: unes positives i unes altres, no tant. He tingut “jefes” de tot tipus: uns bons i algun altre que no tant. Però de tots he après i molt, amb un particular denominador comú: els errors es paguen; i en el món de l’empresa privada, més i tot.
Recentment ha aparegut la notícia de dues residències de gent gran situades a Catalunya. Els seus directors van assistir a una conferència sobre assumptes de medicina i van prendre mesures per protegir les seves residències de la pandèmia que s’apropava. S’han avançat a Ajuntaments, Comunitats Autònomes i Govern. Com a resultat no han tingut ni una sola persona infectada. És possible que altres residències també han aconseguit aquesta efectivitat. Quina notícia formidable! Chapeu pels seus directors.
Si a l’empresa privada els errors es paguen, com es paguen en el sector públic, ajuntaments, funcionariat, polítics, etc.? M’és igual qui governi. La realitat és que ningú pagarà pels seus errors. La pregunta és inevitable. Com dues residències de gent gran tenen una capacitat superior de resposta a la d’un país que crec és la cinquena potència d’Europa? Com han pogut ser més previsors que un país de 47 milions d’habitants i centenars de milers de funcionaris?
Només puc dir una cosa: sort a tots.
Toni Ortega,
Gerent CSS.CAT
Ara que fa setmanes ens trobem confinats; ara que fa dies no tenim contacte amb molts dels nostres familiars i amics, ens adonem del què hem perdut: la proximitat, l’intercanvi, la calidesa dels altres, encara que sigui amb els nostres veïns. Ens hem acostumat al wassap, al mail i a la imatge virtual, suBstituts de la conversa, de l’abraçada, d’un “t’estimo”.
Segurament ara que ens hem tornat més mecànics i que suportem aquesta situació d’aïllament i tancament, ens replantegem alguns aspectes de la nostra existència. Amb tota probabilitat, molts de nosaltres estem pensant a fer canvis en les nostres vides quan acabi aquesta pandèmia. Intentem que no quedin en una idea, com aquestes de cap d’any d’aprimarse, deixar de fumar o ser millor persona.
Estem atravessant un temps difícil que desitjo no es torni a repetir. Ens sentim sols en molts casos; lamentablement hi ha qui el confinament l’ha aïllat en sentit literal. Necessitem comunicar-nos emocionalment, sentimentalment, ara que sembla que no podem.
Ara que les notícies no deixen de repetir el drama que vivim, ens hem acostumat a llegir o veure el número incessant d’infectats i morts pel coronavirus. Al principi tot plegat ho vam viure com un drama extraordinari, però transcorregudes unes setmanes ja no ens inquieta o sorprèn.
Però la vida segueix i, ara mateix, milers de metges, infermers, auxiliars, transportistes, policies, etc. treballen perquè la resta puguem viure amb una certa tranquil·litat. Moltes d’aquestes persones participen en les nostres competicions i, segurament, ara estan treballant fins a l’extenuació per a tots nosaltres. No podem més que solidaritzar-nos amb tots ells. No podem menys que agrair la sort que tenim de beneficiar-nos del seu esforç impagable.
Des d’aquestes línies, la nostra admiració, afecte i respecte cap a totes les persones que participen en les activitats que ens garanteixen la nostra comoditat i seguretat.
Toni Ortega,
Gerent CSS.CAT
la terrible pandèmia que ha arribat inesperadament, casi de sobte, ens ha portat a paralitzar tota activitat física en grup. En el nostre cas vam ser dels primers en aturar els torneigs, en un principi per precaució i, posteriorment, per obligació.
Els qui teniu la meva edat sabeu els canvis que hem experimentat en el nostre país. Hem atravessat moments difícils des d’una perspectiva quotidiana i històrica. Tot i això, estareu d’acord amb mi que hem oferit una dosi de solidaritat i desig d’ajudar als nostres conciutadans mitjançant diferents iniciatives. Sense anar més lluny, vam celebrar recentment la IV Edició del Torneig Solidari.
JORNADES APLAÇADES DEL 12/03 A 27/03 INCLOSOS
Comunicat oficial CSS.CAT
Afectació de les activitats esportives de CSS.CAT pel Covid-19
Tal com ja dèiem ahir, seguint indicacions de la Secretaria General de l’Esport emeses formalment durant la tarda d’ahir, on dèia textualment, i en referència a l’afectació del Covid-19 a l’activitat esportiva a Catalunya: “Pel que fa als Jocs Esportius Escolars de Catalunya, organitzats pels Consells Esportius, i als programes Esport Blanc Escolar i FITJOVE, s’hauran d’ajornar o suspendre”.
Així com la FCF, que a través dels seus mitjans de comunicació deia…. L’@FCF_CAT suspèn tots els partits de les competicions de futbol i futbol sala d’àmbit territorial (Professional i NO PROFESSIONAL), com a mesura de prevenció del coronavirus SARS-CoV-2.
I afegint avui que el Departament de Salut, com a mesura excepcional per contenir el coronavirus, ha pres la decisió de tancar a partir de demà tots els centres educatius de Catalunya i, per tant, han quedat suspeses les classes en horari lectiu i les activitats extraescolars.
Tenint en compte que la majoria de les nostres instal·lacions són escoles, CSS ha decidit cancel·lar tota la jornada de Lligues CSS, des d’avui 12/03/2020 i fins el proper 27/03/2020, a totes les seves instal·lacions esportives de Col·legi Alemany, Thau Pedralbes, Sarrià, Sagrat Cor, Jesús Maria i Vallvidrera.
Us demanem que continueu atents a modificacions que puguin produir-se i que ús comunicaríem amb la màxima rapidesa que en tinguem constància. De la mateixa manera, que també us comunicarem com queden aquestes jornades aplaçades del calendari.
Esperem que tots estigueu d’acord amb la decisió que hem près ja que tenim constància que altres empreses han decidit continuar endavant amb les competicions. Nosaltres, però, hem decidit actuar amb RESPONSABILITAT i, sobretot, SENY.
DIRECCIÓ CSS.CAT
