El partit de Copa del Rei que han disputat recentment el FC Barcelona i el Sevilla ha generat una polèmica al voltant d’una sèrie de decisions arbitrals. Suposo que hem estat molts els espectadors que hem assistit a aquesta trobada, ja sigui en directe o bé a la televisió. Les imatges han estat les mateixes per a tots, però la interpretació ha estat ben diferent per part d’uns o d’altres.
És evident el nivell econòmic d’un àrbitre de 1ª Divisió de la Liga de Futbol Profesional, amb un coneixement tècnic i preparació física contrastats (se suposa que piten els millors). El mateix passa amb els jugadors professionals, amb un sous increïbles i una preparació extraordinària. Es tracta, doncs, d’un mitjà absolutament professionalitzat. No obstant això, les polèmiques són constants, sobretot quan es tracta d’un partit important com un Barça – Sevilla: gairebé no es parla dels errors dels davanters, en canvi els porters i l’àrbitre reben tota mena de crítiques. En aquest sentit, tots hem tingut ocasió de visualitzar el típic programa de televisió amb contertulians coneixedors del reglament que polemitzen davant una decisió que va prendre l’àrbitre, amb discussions entre ells, sense arribar a posar-se mai d’acord fins i tot després de visionar la jugada una i altra vegada.
En el cas dels tornejos comercials o fins i tot federats, és evident que no existeix tota la qüestió mediàtica ni per descomptat l’econòmica, però si es manté la discussió respecte l’àrbitre, a qui se l’exigeix un nivell molt alt. Amb freqüència és el blanc de totes les crítiques, encara que no sempre siguin justes. Dintre de pocs mesos començarà la recta final de la Copa CSS.CAT, creiem que la de més intensat, quan la lligueta classificatòria precedirà els partits eliminatoris amb tot el que això implica. Som conscients que ocasionalment tornarà la controvèrsia. És inevitable; la figura de l’àrbitre ha estat, és, i serà sempre polèmica.
Supuestamente es todo tal y como lo vemos pero realmente las cosas son de una forma que nadie se espera. El tópico de que el árbitro reparte errores y al final estos compensan a todos, grandes y pequeños es una farsa. Al Madrid le pitan a favor, le regalan penaltys y goles en fuera de juego que muchas veces al Barça le perdonan, y en otras veces viceversa. Luego te vas al exterior y ves auténticas chapuzas en la Premier, robos en las fases de clasificación para Eurocopas y Mundiales, fases finales también, por supuesto… Por no citar los últimos títulos que se hurtaron en Argentina, del que el pobre Angel Cappa podría darnos detalles. Los intereses económicos son tales que nadie prescinde de una Italia jugando las semifinales en Boston con 70.000 tifosi, de una Corea en cuartos a base de pisar a Portugal o España, una re-edición del Inglaterra-Alemania del 66 durante la Eurocopa de 1986… De ejemplos hay para empapelar toda la FIFA. Y si además Platini deja en el aire la figura del tercer árbitro, ese que mira desde detrás de la portería las jugadas polémicas… por algo será.